Crida i Marxa dels Cavallers de la Conquesta
CRIDA
Pit i fora! Tots al tall!
CAVALLERS DE LA CONQUESTA
Lligant festa, fe i treball,
enaltirem Castelló
MARXA
I
Cantem de tot cor CAVALLERS DE LA CONQUESTA!
La nostra unió nàix del voler arrelat
que per Castelló sentim
i la fundació lloem.
Tots en un grapat
empenyats farem la Festa més gran, CAVALLERS!
II
Vivint la gesta d’aquell gran Senyor
Jaume Rei,
l’honorem junt a sa bella muller
Na Violant,
per ser els primers benvolguts
Reis Valencians
i donar a Ximén
fur per a mudar el vell Castelló
baix, al Pla.
III
Camí de la Madalena
revenint amb delit al cim pairal
fugint de la pena
seguirem al Capellà…
Complida ja la promesa
farcits de goig i tradició
les festes viurem
per el naixement
del casal de Castelló.
IV
Enlairem les veus CAVALLERS DE LA CONQUESTA!
Ambicionem tothora junts treballar
per fer Castelló més sa
per fer la ciutat millor.
Tots en un grapat
empenyats farem
la festa grossal, CAVALLERS!
Castelló de la Plana, 13 de gener de 1985.
La composició musical representativa de la Germandat és la “Marxa dels Cavallers de la Conquesta”, amb música de Miguel Mulet Ortiz i lletra de Roberto Pérez de Heredia i Valle. (Article 5é dels Estatuts de la Germandat)
Sants Patrons de la Germandat
Laude arbitral de Na Violant
Existia una controvèrsia entre En Jaume, per la gràcia de Deu Rei d´Aragó, i En Pere, infant de Portugal, sobre l´expulsió dels sarrains de Molvedre i d´Almenara i de Sogorb i de Castelló de Borriana i sobre la població dels dits llocs i sobre certa suma que l´esmentat Infant exigía del mateix Senyor Rei per causa dels dits castells. Darrerament es comprometeren en le Senyora Yoles, il.lustre Regina d´Aragó, prometent estar a lo dit i a la voluntad de la mateixa sobre les questions anomenades. Aixi doncs Nos, Na Yoles, il.lustre Regina d´Aragó, oides les raons de les parts i per voluntad de les parts i per el seu assentiment, recaptant el consell dels venerables En Pere, arquebisbe de Tarragona, i fra Arnaldo, bisbe de València, i de Ximèn Pérez i d´altres savis, diem: Que el Senyor Rei done a l´Infant predit deu mil sous reials i que, mentrestant duràs la present guerra dels llocs sarrains que circumden als de Molvedre, Sogorb i Almenara, el Senyor Rei estarà obligat a custodiar sota les seues despeses les fronteres dels dits llocs i a posar al castell de Molvedre 45 homens i al castell d´Almenara 35 homens i al castell de Sogorb 35 homens i al castell de Castelló 5 homens, als quals, elegits de la seua familia o de fora d´ella, el dit Senyor Infant els prendrà per a la custodia dels anomenats castells. A més diem: que no obstant alló que es conté als documents del bescanvi que existeixen entre el Senyor Rei i l´Infant sobre que el mateix Infant puga dispondre i ordenar de les possesions dels dits castells, el predit Infant respectarà i tindrà per ratificada la població que el Senyor Rei va fer als predits llocs i que signe els instruments fets aleshores o que´n faça de bell nou d´altres si així se li exigira, a no ser que en la mateixa població s´haguera fet alguna cosa que fora digna de retractació i, si tal així fora, diem: que el dit Infant puga revocar-la amb el nostre consentiment i assentiment. Els instruments, nogensmenys, que existien entre el Senyor Rei i el mateix Infant tocant a d´altres coses, permaneixquen perpetuament en la seua fermesa d´aital manera que no res en absolut es derogue d´alló que ha segut fet per estos instruments. Altrament diem: que el dit Infant no estiga obligat a servir al Senyor Rei durant un any per alló que ell estava obligat al camp i ciutat de Tarragona. Açó es va fer el VI de les calendes de març de l´any del Senyor 1248é, en presència de l´Arquebisbe, el Bisbe i Ximèn Pérez, predits, i de Pere Cornell, Guillermo de Montcada, Esteve Pérez, Ximèn Pérez de Pina, Pere Nuyez, Guillermo Escrivà i de Guillermo de Bell-lloch notari del Senyor Rei.
Llicència del Trasllat
Sàpien tots que Nós, Jaume, per la gràcia de Déu Rei d´Aragó, de Mallorques i de València, Comte de Barcelona i d´Urgell i Senyor de Montpeller, per Nós i els nostres, Donem llicència i integra potestad a Vós, dilecte nòstre, En Ximèn Pérez d´Arenós, lloctinent nostre al Regne de València, per a que pugau canviar La Vila de Castelló de Borriana a qualsevol lloc que us parega dintre del terme del mateix Castell de Castelló. Concedint que tots els pobladors que en la dita Vila sojornassen o en ella tingueren cases i horts, els tinguen, ells mateixos i els seus successors, perpètuament, fancs i lliures, sense cap cens, tribut, ús, servici i qualsevol altra exacció, la qual a nosaltres o als nostres o a d´altres persones, per les mateixes cases i horts, mai a pagar estiguen obligats. Donada a Lleida el 8 de Setembre de l´any del Senyor de 1251. Signe de Jaume, per la gràcia de Déu, Rei d´Aragó, de Mallorques i de València, Comte de Barcelona i d´Urgell i Senyor de Montpeller. Són testics: En Carroz, G. d´Aquiló, G. de Montcada, R. de Timor, J. de Rocabertí. Signe de Guillem de Roca el qual per mandat del Senyor Rei a través de G. Escrivà, notari seu, açó va fer escriure en el lloc, jorn i any prefixats.
Marxa del seguici
Marxa garrit un pompós seguici, greu brillant,
són Les dones de Companya de Na Violant.
La coneixem per NA EVA,
nodrissa dels fills de Violant,
el Rei Jaume
per els seus serveis la va heretar.
Nobles Dames d’envanit tragí, des majestat,
perteneixen a la Cambra de Na Violant.
És NA DOLÇA cambrera fidel,
com totes útil, servicial,
de bon cor, traç airós, diligent,
La joia de La Llar reial.
Digna d’admirar, NA PROVENÇALA,
dama seua la va fer Violant,
les case d’un moro de València
per mèrits els Reis li van donar.
Gràcils, dignes, van davant la reina desfilant,
dolça escortade la benvolguda Violant.
NA RAMA, mestressa formal
de la infanta principal,
bens del rei ne rebrà un feix
perquè s’ho mereix.
Fou NA MARGARIDA
consort de Dionís
serví a la Regina
fins que va morir.
Són donzelles de faç i perfil aprimorat,
engalanen la Cort de la reina Violant.
ERMENGARDA deu fadar,
la Reina la volgué tant,
que li deixa per llegat
el mantell persa de l’aixovar.
Perles escollides de la Germandat,
verges de La Plana, flors de d’olor fragant,
llums de madalena, joies del Pregó…
¡¡¡Ric adreç per a Violant!!!
(Música de Miquel Mulet i Ortiz.
Lletra de Robert Pérez d’Heredia i Valle)