Ermita de Sant Francesc de la Font
Es localitza esta ermita junt amb l’antic «Camí de les Villes de Benicàssim», en la partida castellonenca de «Cap», així coneguda pels llauradors a l’acabar després de els murs de l’ermita el «cap» de la séquia major, pocs metres abans que esta aboque les seues aigües en el «Molí de la Font».
Els paratges de Sant Francesc de la Font han adquirit el caràcter de mitològics entre els castellonencs. Segons relata l’escriptor costumista José Pascual Tirado en el seu llibre «Tombatossals» va ser un dia de San Francesc quan van partir des del «Molí de la Font» el gegant «Tombatossals i la seua Congolla» a la conquista de les illes Columbrets. Una vegada conquistades i de tornada cap al Castell Vell, de nou els nostres herois mitològics van visitar l’ermita de Sant Francesc.
El Molí de la Font per la seua banda, va estar identificat amb la mítica font grega de Castàlia, nom àmpliament acceptat en els cercles festius de la Ciutat, fins al punt d’identificar, encara que sense cap fonament, l’antic Castelló amb la font de les muses gregues.
La primera notícia localitzada fins al moment, que ens indica l’existència de la ermita de Sant Francesc de la Font, és de 1748, moment en què ja estava construïda. En 1913 no obstant, l’edifici es cataloga com abandonat i ruïnós.
La Germandat del Cavallers de la Conquesta, entitat cultural, sol·licita l’ermita per a la seua reconstrucció en 1975 i el 9 d’octubre de 1976 , en el VII Centenari de la mort del rei Jaume I, l’edifici és obert novament al culte després d’una excel·lent labor de restauració. Les obres van acabar amb el mite de la seua pobresa, apareixent davall l’emblanquinament i la brutícia de les parets, un interessant conjunt de pintures al fresc, datades en la segon mitat del segle XVIII, en l’etapa coneguda com del barroc il·lusionistic. Els frescos, que omplin per complet els murs de l’ermita, van ser restaurats per Gabriel Cantalapiedra en 1982 per encàrrec de l’Excm. Ajuntament.
En 1985 es trasllada a Sant Francesc el peiró gòtic (creu de terme) de Fadrell i els anys immediats, l’ermita experimenta obres de millora i consolidació.
L’ermita abans de la seua restauració.
Interior de l’ermita de Sant Francesc.
Al mes d’octubre, des de l’any 1963 tenen lloc unes celebracions anomenades «Setmana del Cavaller». Entre d’altres actes es celebra, el 4 d’octubre, la festa del Sant titular de l’ermita de St. Francesc de la Font, St. Francesc d’Assís. Festa gran amb missa solemne als jardins de l’ermita, cantada per algun cor o coral, amb l’assistència de les corts entrants i eixints de cada any amb les seues reines Violant, Autoritats municipals, Capítol i membres de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i poble fidel en general. Després, processó amb la imatge del Sant acompanyat pels assistents, el celebrant i la banda de música fins el paratge del Molí de la Font i, en tornar, al peiró o creu de terme, el capellà oficiant fa la benedicció dels camps, un ritus antiquíssim que s’ha deixat perdre i que, al menys, en tot el nostre terme és l’unic lloc on es conserva. Després, entrada del Sant a l’ermita, cant dels Gojos a St. Francesc i focs d’artifici.
En acabar es comparteix un senzill porrat popular.
Fa uns anys es celebrava el dia 9 d’octubre una altra celebració religiosa per commemorar l’aniversari de la restauració de l’ermita pels Cavallers de la Conquesta. En la actualitat, en la celebració del Pare St. Francesc es dona gràcies i es commemora la dita restauració.